L’EXPLOTACIÓ del
Capital i els Estats continua un any més. A nivell mundial, hem sabut
recentment que 62 famílies acumulen tanta riquesa com els 7.000 milions de
persones restants que poblem el planeta. Aquests mesos hem assistit a
l’enduriment dels apartheids europeus, amb el confinament i deportacions
massives de milers de refugiats que han fugit de les guerres que el capitalisme
i l’imperialisme provoquen. Aquí, a Catalunya, seguim patint els efectes de la
destrucció de condicions laborals, que precaritza la vida mateixa de milions de
persones. Precarització que en alguns dels sectors que ara mateix generen més
beneficis al Capital, com el turisme, és el pa de cada dia per a la majoria de
treballadors i treballadores. Continuem essent víctimes de la destrucció de la
nostra salut laboral, amb una enèsima reforma de la llei de mútues i amb el
manteniment de tribunals mèdics d’excepció com ho és, ara mateix, l’Institut
Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM). I seguim observant com els salaris cauen,
mentre els beneficis i les grans fortunes capitalistes creixen enmig d’aquesta
crisi que, en realitat, no és sinó un gran espoli social.
LLUITEM. Perquè no n’hi ha una altra. Perquè no ens resignem a ser
víctimes. Perquè no confiem en els cants de sirena de les institucions
polítiques. Unes institucions que, al marge de qui les governa i qui les ha
governat, actuen per norma al servei dels interessos del Capital. Ho estem
vivint ara mateix, amb una gran transferència de diners públics a les empeses
privades sota la forma de múltiples estímuls i exempcions d’impostos, mentre es
criminalitza les persones aturades i se’ls regateja i retalla els ajuts i les
prestacions socials. Ho veiem també quan, malgrat alguna mesura cosmètica
puntual, se segueixen produint desnonaments, mentre les entitats financeres
continuen mantenint i especulant amb desenes de milers d’habitatges buits.
Lluitem perquè hem decidit ser protagonistes del nostre present i,
sobretot, del nostre futur. Com el que som, treballadores i treballadors. Amb
contractes estables, amb contractes precaris, sense contracte o, també, sense
feina remunerada. I com a pensionistes o estudiants. Nascuts aquí i també
arribats d’arreu, fa dècades, fa uns anys o fa pocs mesos. Perquè som part de
la immensa majoria de la població mundial, les que vivim de la nostra força de
treball i no de l’explotació d’altres persones.
I GUANYEM.
Perquè només la lluita permet encadenar victòries. Aquests primers mesos del
2016 hem aturat la precarització a Remolcadors de Barcelona, SEAT Componentes i
Saint Gobain, fent ús de la vaga indefinida com a eina de lluita. S’han evitat
tots els acomiadaments a Socorristes de Barcelona i a departaments de les
multinacionals T-Systems i Hewlett Packard. Amb més vaga, amb més lluita.
L’acció directa, l’acció col·lectiva, és el que ha permès també la retirada de
projectes precaritzadors a la Universitat Autònoma de Barcelona o
l’acomiadament de 70 professors i professores. Les massives vagues a Bus i Metro de TMB
suposaran també aviat noves victòries de la classe treballadora davant les
patronals casposes disfressades de ’nova política’. La llista és molt més llarga i seguirà creixent. Ho tenim i ho hem
de tenir totes molt clar. No és només que el simple fet de lluitar ja sigui
suficient per a no viure una vida d’esclavatge resignat. És que és l’única
opció que funciona.
Com a conseqüència del fet de ser molestos per al poder hem patit
també la repressió, en forma d’acomiadaments, amenaces, sancions i denúncies.
Però aquí seguim. I seguirem. Hem trencat el miratge dels processos i de les
noves polítiques, recordant que les injustícies continuen. I estem aconseguint
victòries. Acomiadaments que no s’han dut a terme. Salaris que no han baixat o
que han recuperat poder adquisitiu. Ritmes de treball menys destructius,
vacances recuperades o contractes que han deixat de ser tan precaris. Avenços
que, ho sabem, són gràcies a la lluita. La nostra lluita.
Aquest 1 de maig seguirem fent allò que fem
cadascun dels dies de l’any. Sortirem al carrer per a seguir
guanyant. Passa a passa, però sense amagar el cap sota l’ala. Actualitzant les
nostres formes de ser i de fer, però mantenint, com sempre, la finalitat de les
nostres lluites: la
construcció d’una societat lliure de qualsevol forma d’explotació i d’opressió.
Visca l’1 de
maig i visca la lluita de la classe treballadora
Secretariat
Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
Catalunya, 1 de maig de 2016
Catalunya, 1 de maig de 2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario